La salut mental col·lectiva implica la superació del paradigma de la salut mental comunitària al col·locar el focus tant en la importància del territori on es produeixen les pràctiques (la comunitat), com en la necessitat fonamental de revisar i repensar en clau d'una ètica transdisciplinar les maneres a través de les quals es construeixen i articulen els vincles i els itineraris de recuperació en l'àmbit de la salut psíquica. Al mateix temps, és un paradigma que s'articula com a marc de referència des d'on reconèixer el paper dels determinants socials, culturals, econòmics, polítics i ambientals en la generació dels patiments i malestars contemporanis. La Salut Mental Col·lectiva és fonamentalment un context per al desenvolupament i promoció de la competència estructural en l'àmbit de l'atenció i les cures.
El Postgrau de Salut Mental Col·lectiva és una proposta d'aprenentatge participativa i interactiva que fusiona constantment la teoria i la pràctica, les classes magistrals, les sessions d'anàlisi grupal i els tallers d'experiència corporal directa. És una formació amb una perspectiva sobre la salut emocional que se centra en les persones, les seves afliccions i itineraris vitals. Col·loca l'eix en la necessitat de generar instàncies i dispositius de construcció col·lectiva i participativa atents a la singularitat, processos de suport per a la promoció de l'autonomia i l'acompanyament a la vida quotidiana per a persones amb problemes de salut mental i diversitat funcional.
Es proposa en si com una experiència que brinda l'oportunitat de repensar i potenciar el nostre camp de saber sobre la salut mental i la diversitat funcional. És al mateix temps, una ocasió inigualable per entrar en contacte amb pràctiques i projectes que s'estan desenvolupant en l'avantguarda nacional i internacional en aquests àmbits.
Per què un postgrau de Salut Mental Col·lectiva?
El postgrau de Salut Mental Col·lectiva és un espai d'interseccions, permeabilitat i trobades entre persones, sabers i col·lectius per pensar la salut i concretament la salut emocional i mental de les poblacions. És una proposta transversal que busca generar nous territoris per a la dimensió transdisciplinar en la construcció d'alternatives pràctiques en aquest àmbit.
El programa de postgrau en Salut Mental Col·lectiva va sorgir d'una preocupació creixent en el camp de la salut mental per modificar les pràctiques iatrogèniques que solen obviar les veus en primera persona i la dimensió transdisciplinar en la producció de les cures. A el mateix temps, els drets són un tema que travessa tot el sentit i raó de ser de la proposta. Però no només la garantia dels drets humans ens mou i commou aquí, sinó també les causes socials i culturals que produeixen per moments eixos de patiment evitable. La salut col·lectiva va sorgir a Llatinoamèrica com a necessitat de repensar la salut pública més enllà de les polítiques institucionalitzades. Va ser un moviment de base que va aconseguir col·lectivitzar la responsabilitat social en matèria de salut. La salut col·lectiva és un posicionament, una predisposició a l'acoblament amb les altres disciplines. Des d'aquest posicionament entenem que la salut i la malaltia són qüestions que necessiten d'aproximacions lligades a una perspectiva ampliada, que vagi més enllà de la dimensió biomèdica i entengui l'aflicció com allò que passa no només en un organisme, sinó en la vida. És allà on hem de treballar. La salut mental col·lectiva es crea en el procés, és definible des d'una certa hermenèutica de les relacions entre els diferents subjectes que operen en la construcció de la salut. Implica una horitzontalitat d'estatus i rols dels diferents sabers a favor de la generació d'un context de possibles des d'on construir col·lectivament itineraris per a la recuperació. Finalment, la salut mental col·lectiva no refereix exclusivament a diagnòstics psiquiàtrics sinó que és condició de tots els subjectes. Per a nosaltres oferir totes les eines que permeten fonamentar aquesta aproximació a la salut mental és una qüestió ètica. Ètica en tant i quan pensem que podem incidir en el camp del coneixement amb un altre tipus de transmissió que canviï la cosmovisió del que és el sofriment mental i en conseqüència canviï la seva gestió i les pràctiques professionals.
Per això és que en aquest programa realment hi ha una oferta de continguts orientats a la transformació de les pràctiques en salut mental. S'han seleccionat els continguts i sabers que es consideren valuosos i fonamentals per a construir aquestes altres pràctiques i altres serveis en salut mental. És per això que té una dimensió aplicada molt forta. Projectes i experiències com el diàleg obert nascut a l'extrem nord de Finlàndia i aplicat a Espanya per Jordi Marfà (col·laborador del postgrau) o la gestió col·laborativa de la medicació, projecte nascut al Canadà i recentment desplegat en el Projecte d'investigació la Gestió Col·laborativa de la Medicació a Catalunya (investigadors principals són codirectors del postgrau i altres col·laboradors de la mateixa formen part de l'equip de recerca) o projectes socials i culturals com Ràdio Nikosia, Ràdio la Colifata, Vulnus, Aixec (en què participen docents del postgrau) són experiències de base que col·laboren i permeten mostrar i pensar que altres maneres de tractar la salut mental són possibles.
Apuntem alt, sens dubte. L'horitzó és canviar el panorama de pràctiques i serveis de la xarxa de salut mental. Això és el que ens va moure a pensar i desplegar aquest postgrau. Oferir eines que permetin reduir la sobremedicació en el sector, el tractament exclusiu sobre el símptoma, el deteriorament de les xarxes de sosteniment comunitari. Treballar per l'eliminació de l'estigma, per la des-patologització de la diferència, la recidiva en els ingressos, incloent-hi la complexitat dels molts problemes del sector. Per això és que en realitat el postgrau no acaba en si mateix, sinó que hem armat una xarxa de col·laboració entre estudiants, exestudiants, docents, col·laboradors externs, etc. que pugui donar continuïtat pràctica al que es cursa en ell, la qual cosa al seu torn reverteix en la generació de nous projectes i en la millora d'altres.
Titulats de grau o equivalent de l'àmbit de la salut i de les ciències socials interessats en la matèria.
Formar professionals experts en la creació i el desenvolupament de dispositius i eines participatives en l'àmbit de la rehabilitació i atenció en salut mental. Experts en el funcionament de processos d'intervenció i inclusió social amb perspectiva multidisciplinària i en constant vinculació amb la comunitat.
- Adoptar decisions innovadores, consensuades i creatives que facilitin la resolució de problemes en el camp de la salut mental.
- Desenvolupar capacitats en relació amb la pròpia acció professional que promoguin la reflexió crítica, el treball en equip i la cooperació i complementarietat de sabers i experiències.
- Crear, desenvolupar i activar eines i dispositius de participació i intervenció col·lectiva en el camp de la salut mental centrats en la persona i no en la patologia.
- Promoure el desenvolupament de dinàmiques participatives d’autogestió i promoció de l’autonomia en salut mental.
- Contribuir al procés de rehabilitació de persones amb trastorns mentals severs a partir de la creació d’espais alternatius de socialització i de reconstrucció i el manteniment de les seves xarxes socials mitjançant pràctiques comunitàries.
- Desenvolupar intervencions que tinguin com a referent el concepte de salut global que ha estat recentment definit i promogut per l’Organització Mundial de la Salut.
Els professionals de l'àmbit psico-sòcio-sanitari adquiriran capacitats que els permetrà la creació i el desenvolupament de dispositius i eines participatives en l'àmbit de la rehabilitació i atenció en salut mental i en els processos d'intervenció i inclusió social amb perspectiva multidisciplinària i en constant vinculació amb la comunitat.
- Coordinar grups de treball en salut col·lectiva.
- Liderar processos de participació i construcció de la salut mental col·lectiva.
- Crear i desenvolupar projectes d'intervenció directa en el camp de la salut mental col·lectiva.
- Coordinar l'obertura, en dispositius de salut ja existents, a les recomanacions de la salut col·lectiva.
- Coordinar espais d'intervenció directa i atenció en el camp de la salut mental des d'una aproximació de salut col·lectiva.
- Treballar en dispositius de la xarxa de salut mental.
- Treballar en projectes de nova factoria orientats a millorar la salut mental de la població.
Martín Correa-Urquiza Vidal Freyre
Martín Correa-Urquiza Vidal Freyre
Susana Brignoni
Josep M. Comelles Esteban
Martín Correa-Urquiza Vidal Freyre
Sandra Cucurullo Caponi
Manuel Desviat Muñoz
Lucía Estrella Serra
Marta Figueras Costa
José Leal Rubio
Jordi Marfà Vallverdú
Ángel Martínez Hernáez
Leticia Medeiros Ferreira
Miguel Missé Sánchez
Marisela Montenegro Martínez
Alfredo Olivera
Francisco Javier Ortega Guerrero
Asunción Pié Balaguer
Carmina Puig Cruells
Beatriz Pérez Pérez
Antonio Rodríguez Masegosa
Fabiana Rossarola
Montserrat Rovira Jarque
Mercedes Serrano Miguel
Àngels Vives Belmonte
Divendres de 16 a 20 h. i dissabtes de 10 a 14 h. alterns cada 15 dies.
Sessions presencials del 04/10/2024 al 05/07/2025 (última convocatòria Treball Final: 29/12/2025)
Biblioteca Francesca Bonnemaison
C/ de Sant Pere Més Baix, 7 - Barcelona
Sala Polivalent
- Beques FURV: aquest programa disposa d’una de les beques de la Fundació URV d’accés als títols propis de postgrau. Tota la informació a Beques FURV.
- Possibilitat de fraccionament: 10% per la reserva de plaça al moment de fer la inscripció + 50% abans de l’inici del programa + 40% a meitat del programa.
- Bonificació: aquest programa pot ser bonificat mitjançant la Fundació Estatal per a la Formació en l'Ocupació (FUNDAE). Més informació a Bonificació FUNDAE.
977 779 960 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h)
