Donem un cop d’ull al marc jurídic

La URV fent ús de la seva autonomia i d’acord amb la legislació universitària (Llei orgànica 6/2001, modificada per la Llei orgànica 4/2007), així com la normativa pròpia de la URV, com ara els Estatuts de la Universitat i la Normativa de formació permanent, pot impartir màsters de formació permanent, diplomes, microcredencials i cursos de formació contínua, amb la finalitat de proporcionar a les persones el màxim grau de capacitació al llarg de la vida, i contribuir al seu desenvolupament com a ciutadans i com a professionals. En el cas de la URV, s’imparteixen quatre tipologies de títols propis de postgrau: màster de formació permanent, diploma d'especialització, diploma d'expert i microcredencial universitària.

La raó de ser dels títols propis de postgrau

Els títols propis de postgrau tenen l’objectiu d’atendre les necessitats d'actualització i aprofundiment de coneixements en els camps científic, professional, econòmic, cultural i social, contribuint al seu desenvolupament com a professionals.
S'adrecen a titulats universitaris i professionals amb un títol universitari de grau o equivalent, i es desenvolupen amb estreta relació amb el teixit productiu, social i cultural del nostre entorn.

Quin és el seu reconeixement

• Des del punt de vista laboral, els títols propis de postgrau tenen ple reconeixement a tots els efectes, ja que, en general, les empreses valoren el prestigi del programa i la universitat que el promou, i el fet que aporti a l'estudiant les competències que exigeix el perfil que estigui cercant. També tenen reconeixement pel que fa a la valoració de mèrits en els processos d'accés a la funció pública (reconeixement sempre lligat a les especificitats de la convocatòria en concret).
• Des del punt de vista acadèmic, la URV aplica als plans d'estudi dels seus títols propis de postgrau processos d'avaluació i exigència acadèmica similars als que segueixen els màsters universitaris. S'expressen en crèdits ECTS i estan plenament adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). D'altra banda, en el sistema universitari espanyol, actualment es poden reconèixer part dels crèdits (des del 15% fins a la seva totalitat) en el cas en que el corresponent títol propi hagi estat extingit i substituït per un títol universitari.

En l’àmbit internacional, depèn de la normativa de cada país. Amb caràcter general, tenen ple reconeixement.

Similituds i diferències:

Les universitats espanyoles expedeixen legalment dos tipus de títols de màster:

• Els màsters universitaris, orientats a la recerca, sostinguts amb fons públics i preus de matrícula establerts pel govern, amb plena validesa acadèmica, que donen accés directe al doctorat.
• Els màsters de formació permanent, orientats al desenvolupament professional, adaptats a les necessitats a curt i mig termini del mercat de treball, no sostinguts amb fons públics i preus establerts per la pròpia universitat, que no donen accés directe al doctorat.