Protecció dels resultats

Tipus de protecció

Propietat intel·lectual

La Propietat Intel·lectual (en el món anglosaxó copyright ) protegeix drets de caràcter moral i patrimonial, és a dir, les creacions d'autor, com per exemple un llibre, un compact-disc de música, un programa d'ordinador o una pàgina web. Aquests exemples, no són patentables perquè se'ls hi nega el caràcter d'invenció, és a dir, es consideren creacions de la ment, però no regles que solucionin problemes tècnics.

La diferencia amb la Propietat Industrial resideix en que en la Propietat Intel·lectual el dret sorgeix per la creació, sense ser necessari acudir a cap registre pel naixement del dret. Malgrat que no sigui precís el registre per posseir el dret, la Llei regula l'existència d'un Registre de la Propietat Intel·lectual en el que inscriure aquest tipus de creacions.

La Propietat Intel·lectual es regula a Espanya pel Reial Decret Legislatiu 1/1996, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria. Les matèries de que és objecte són recollides en l'article 10 de la Llei de Propietat Intel·lectual de 11 de novembre de 1987 (BOE de 7/11/1987).

La durada dels drets de propietat intel·lectual (o drets d'autor) dura tota la vida de l'autor i 80 anys després de la seva mort.

Un cop passat aquest període de temps es pot utilitzar dita creació indicant sempre qui és l'autor.

Existeixen dues modalitat per protegir aquest tipus de creacions, que presenten avantatges i inconvenients: davant el Registre de la Propietat Intel·lectual o davant de notari. En el cas de realitzar el Registre, es té que presentar l'obra segons un format establert, que varia molt en funció de l'obra que s'ha de protegir. Quan es presenta davant de notari, simplement es té que fer una acta notarial dipositant davant el mateix l'objecte de protecció, i reivindicant els drets d'autor i d'explotació.

Programes d'ordinador

Entre els diversos resultats de la investigació està el suport lògic (software), un terme més ampli que l'utilitzat normalment de programa d'ordinador, al comprendre no solament a aquest, sinó també manuals d'ús, els ordinogrames (representacions esquemàtiques de les seqüències d'execució d'un procés), etc.

Tal i com s'ha dit anteriorment, els programes d'ordinador no són patentables en sí mateixos, ja que la seva protecció com a tal, es troba en la propietat intel·lectual, en els articles 95 a 104 del Reial Decret Legislatiu.

La protecció jurídica dels programes d'ordinador es regula a Espanya pel Reial Decret Legislatiu 1/1996, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual que inclou en el Dret espanyol de la Directiva 91/250/CEE, de 14 de maig de 1991, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria. La inscripció es realitza en el Registre de la Propietat Intel·lectual o en els seus respectius departaments competents. Serà necessari presentar la totalitat del codi font en suport paper o com alternativa, en disquet o CD-Rom. S'acompanyarà amb una major identificació del programa, de les següents dades:

• Llenguatge de programació i entorn operatiu.
• Llistat de noms de fitxers que conté.
• Resum de l'aplicació.
• Diagrama de flux.
• Pantalles més representatives.

En quan a l'autoria ha d'observar-se que, en principi, es considera autor a la persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica.

Com ja s'ha indicat anteriorment, els drets de propietat neixen per la simple creació, sense necessitat de fer cap registre. De totes formes, es convenient comunicar als tercers que estan reservats els drets d'explotació del programa, posant al principi de l'obra (en el cas del programa, en la primera pantalla quan arranqui el programa, en els manuals en una de les seves primeres pàgines, i en tots els ordinogrames del mateix) el conegut símbol © amb precisió del lloc i any de divulgació. Malgrat tot, és important reforçar la protecció d'altres formes. S'ha de tenir en compte que un programa d'ordinador un cop creat i posat en funcionament és molt fàcil de copiar, per això es convenient reforçar la seva protecció, utilitzant diverses modalitats:

• Físiques i lògiques, consistents en la utilització obligada d'un mecanisme (disc, clau, etc.) al marge del programa, per poder executar-lo.
• Registrals, que consisteixen en preconstruir una prova d'autoria del programa, amb objecte de poder utilitzar-la en el cas de que algú estigui explotant el programa sense consentiment del legítim titular dels drets. Això es pot fer de diverses formes, entre elles:
  • Inscripció en el Registre General de la Propietat Intel·lectual. Es crea així una presumpció de titularitat que els tercers tindrien que destruir.
  • Registre en document públic davant notari, mitjançant el qual es dóna fe de que en tal data se li presenta un programa, que el notari incorpora al seu protocol o el contingut del qual introdueix en un sobre lacrat i segellat, per poder ser utilitzat com a prova en cas d'haver de comparèixer als tribunals.

Següent »